Aquesta és la història del lloc més preciós de l'univers, és una terra ón tot és fresc i no hi ha brossa.
Hi han pocs animals a la muntanya i tots són ocells, però al peu de la muntanya hi han altresa animals.
La majoria de l'indret és herba fresca, suau i de color verd, descolorida i brillant tant brillant que fins-hi tot s'hi reflecteix la llum solar.
L'aire és fred i pur, molt pur.
El cel, és clar i net, a la muntanya gairevé no hi han arbres, perquè és una muntanya rocosa, al peu de la muntanya, hi ha un llac d'aigües cristalines, plè de peixos, i , a les vores del llac, hi han caballs salvatges pesturant i bevent-ne l'aigua fresca.
Però malauradament, aquest món fantàstic, està prohivit per tots nosaltres, ja que està en una dimensió paral.lela, i, qui aconseguís arrivar-hi, sería víctima de les criatures del inframón que el custòdien día i nit uns quants kilòmetres més enllà del peu de la muntanya.
